La vinya pintada i les roses, La Granada del Penedès

La vinya pintada, d'aproximadament dues hectàrees plantades de la varietat Chandonnay, està al costat de la carretera C-15, entre Vilafranca del Penedès i La Granada. Des de la carretera s'observa clarament el nou projecte artístic de ALMIRALL-LLUSIÀ, que ha convertit aquesta vinya en un impactant i inèdita instal·lació pictòrica-artística. La intervenció consta de més de 800 pals pintats, entre els intermedis i els punters, que s'aixequen en la vinya emparrada.

Les roses es planten al costat de les vinyes perquè es puguin detectar qualsevol tipus de malura, ja que les roses les detecten molt depressa i llavors es pot fer un tractament a la vinya.

L'olivera tunejada i la vinya a El Pago, Subirats, Alt Penedès

Oliveres tunejades i vinya a El Pago, Subirats

Les vinyes i les oliveres s'alternen en el paisatge del Penedès i es poden gaudir tot passejant o fent rutes enoturístiques, mentre s'admira el magnífic paisatge que ofereix aquesta zona infinita que va canviant els colors en cada etapa dels cicles de vida, especialment de les vinyes.

Subirats ofereix un encant diferent i la seva extensió la converteix en una gran catifa de tot l'Alt Penedès.

Paisatge de Vinyes, Avinyonet del Penedès

La Plana d'Avinyonet a l'inici de la primavera

Passat Martorell, l’autopista i el ferrocarril que van de Barcelona a Tarragona giren a ponent i poc després es produeix un canvi de paisatge clarament perceptible: entrem en una extensa plana, perfectament delimitada entre dues fileres de muntanyes, més properes i baixes les que ens queden a l’esquerra (les serres d’Ordal i Garraf), més llunyanes i altes les de la dreta (la serralada Prelitoral); la plana encara està dominada pels conreus, especialment la vinya, que hi destaca omnipresent.

El terme municipal d'Avinyonet del Penedès es divideix geogràficament en dues zones: una de més plana, dominada pels conreus de vinya i fruiters al nord-oest, i una altra de més muntanyosa al sud-est, on abunda la vegetació boscosa. El municipi es caracteritza per tenir una població força dispersa en el territori, amb diversos pobles, barriades i masies.

Vinyes a Sant Llorenç d'Hortons

Panoràmica de Montserrat

Vinyes al Penedès amb una vista privilegiada a Montserrat.

El municipi de Sant Llorenç d'Hortons esta situat al norest de la comarca de l'Alt Penedès, al límit amb la comarca de l'Anoia i el Baix Llobregat i ofereix un gran nombre de possibilitats per gaudir de la naturalesa, l'oci i la gastronomía i on predomina principalment la vinya.

El seu paisatge és ondulat, amb pujols boscosos, però a les zones planes s'hi troben conreus d'horts. 

L’activitat econòmica mès tradicional és l’agrària amb nombroses explotacions vinícoles i diversos cellers i caves, tot i que en els darrers anys ha aparegut una important activitat de petites indústries.

La seva privilegiada situació geogràfica, en un inmillorable entorn natural, fa de Sant Llorenç un dels municipis amb més encant de la comarca del Penedès i la seva visita es obligada.

Vinyes d'hivern, Sant Pere Secarrera

Simetria a les vinyes

Sant Pere Secarrera es un núcli de Mediona, juntament amb Sant Joan de Mediona, Cases Noves de Cal Pardo, Can Xombo, Can Paixano, Terme de Baix, La Font del Bosc, Sant Elies, Can Verdaguer i Monterrei Park i limiten amb la comarca de l'Anoia, essent un dels municipis més grans de la comarca.

Mediona es un municipi de la comarca de l'Alt Penedès amb capital a Sant Joan de Mediona.

La principal activitat econòmica es l'agricultura, destacant el cultiu de cereals i la vinya. La ganadería es de poca importancia.

Disposa d'una petita indústria i diverses urbanitzacions que donen vida a la localitat..

Pel 2012: Pau, salut, treball, il.lussió, felicitat, sort...

..

Para el 2012: Paz, salud, trabajo, ilusión, felicidad, suerte...

Cep de Cabernet Sauvignon, Avinyonet del Penedès

Ceps de Cabernet Sauvignon a la tardor

El cabernet sauvignon és una varietat de cep negra. La planta és vigorosa i s'adapta bé en climes temperats i poc humits. El raïm de cep cabernet sauvignon és mitjà i de forma irregular no gaire compacte. El gra és menut i esfèric, ple de llavors. La pellofa és gruixuda i dura, fent que el raïm sigui resistent a les malures, i té un profund pigment negre. La polpa és ferma, cruixent i de gust agre.

El vi elaborat amb raïm cabernet sauvignon és sec, àcid, amb cos, ric en alcohol i en taní, i de color violaci. De jove és astringent i amb l'envelliment desenvolupa una característica gamma d'aromes florals, fruitals i vegetals. És emprat sobretot per fer cupatges com a varietat millorant en la criança degut a l'alt contingut en taní.

És una varietat autoritzada a totes les denominacions d'origen de Catalunya, Mallorca i el País Valencià, utilitzada com a varietat millorant de les tradicionals.

Aquesta foto ha estat escollida per il.lustrar la carta de Vins de Catalunya de la tardor 2011.

Raïm Macabeu a l'Lavern, Alt Penedès

Vinya de raïm macabeu, localitzada a Lavern, Subirats, Alt Penedès.

El macabeu es una varietat vigorosa amb grans grossos de color groc daurat i rodó.

Recomanada per a l'elaboració de vins secs i vins base per a la producció de vins escumosos.

Raïm amb grans grossos i gotims compactes, de color groc daurat i rodó. Pell fina i polpa blanca.

Varietat vigorosa i amb bona producció en sòls fèrtils i frondosos. Sensible a les malalties produïdes per fongs (míldiu, oïdi i botritis). De moderada graduació alcohòlica, particularment quan els rendiments són elevats. Recomanada per a l'elaboració de vins secs i vins base per a la producció de vins escumosos.

Es diu que deu el seu nom a la tribu bíblica dels Macabeus. Els seus origens sembla ser la conca de l' Ebre.     

  

Els vins de la varietat Macabeu són de tons grocs molt agradables i brillants. Els seus aromes primaris són complexes i fruitosos. Són vins saborosos i frescos, amb una acidesa moderada i un gran pas per boca.   

També se l' anomema Viura, Blanca de Daroca, Alcañol i Macabeu.

Vinya, pins i Montserrat des d'Espiells, Alt Penedès

Espectacle de vinyes, des de la Finca de Juvé Camps

 

Espiells es una localitat del municipi de Sant Sadurní d'Anoia a la comarca de Alt Penedès, província de Barcelona, amb una població de només 48 habitants, situada a 180,8 m. sobre el nivell del mar i el seu terreny té una inclinació del 20,89%.

A la barriada hi ha la magnífica ermita de Sant Benet d'Espiells. És una construcció del segle XI. Es tracte d'un temple romànic de nau rectangular, reformada durant els segles XVI i XVII amb una ampliació gòtica. La porta principal presenta la peculiaritat de no estar al centre simètric de la façana.

A Espiells també hi localitzarem l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech i unes grans bodegues com son Juvé i Camps, una empresa que saben cuidar les seves vinyes, mimen la collita i tracten els vins i caves amb una cura exquisida per aconseguir els millors resultats.

El paisatge d'Espiells es agraït, amb gran extensió de vinyes i pins al peu de la serralada de Montserrat, que fa que el visitant quedi sorprès de tanta bellesa.

Vinyes i Bodegues Gramona, Sant Sadurní d'Anoia

Gramona es la unió de dues sagues familiars lligades al mon del vi: els Batlle i els Gramona.

Els primers van ser una familia de viticultors i bodeguers afincats a Sant Sadurní. Els segons, formats com enòlegs a principis del segle XX, han donat nom a l'empresa, considerada avui en día una de les més prestigioses del mon del cava.

Estàn situats al cor del Penedès i l'any 2006, la quina generació de la Família Gramona va celebrar els 125 anys d'història i han aconseguit ser una empresa de renom internacional.

A Gramona els hi agrada molt compartir la seva il.lussió, explicar el seu treball i intercanviar sensacions sobre els seus productes.

Gramona es molt exigent amb la qualitat dels seus productes de vins i caves i aixó es reflexe en tot el procés de producció, desde les seves acurades vinyes fins a la selecció del circuit de distribució.

Val la pena fer-hi una visita.

http://www.gramona.com/

Vinyes al peu del castell de Castellet i La Gornal, Alt Penedès

Castellet i la Gornal, un municipi al vell mig del Penedès, marcat per la seva estructura geogràfica i una gran extensió (46,8 km²). On la població es troba distribuida en petits nuclis de població, masies disseminades i urbanitzacions. La Gornal, Les Casetes, Castellet, Torrelletes, Les Masuques, Clariana, Sant Marçal i Masies de Sant Marçal, Rocallisa, Valldemar, Els Rosers, La Creu i els Àngels, Trencarroques, aquesta dispersió veïnal comparteix l'herència d'un passat agrícola en especial la vinya i un futur amb l'implantació d'activitat industrial.

El castell de Castellet es troba a Castellet i la Gornal (Alt Penedès), al sud de Barcelona i a pocs quilòmetres de Sitges i Vilanova i la Geltrú. Els treballs arqueològics que s’han dut a terme recentment permeten afirmar que al turó on hi ha al castell hi ha hagut presència humana des de l’època dels íbers, ara fa 2.500 anys, i que l’indret sempre ha estat vinculat a la vigilància de les vies de comunicació: el riu Foix i la Via Hercúlia, després anomenada Via Augusta, actual autopista AP-7. La primera referència documental coneguda del castell data de l'any 977.

Alfombra verda de vinyes entre a Vilobi del Penedès i Les cabanyes

La plana de Les Cabanyes i Vilobi del Penedès, un espectacle

El municipi de Vilobí consta de diversos nuclis poblacionals i també d’un bon nombre de cases disseminades. El nucli més antic, possiblement construït des del s. XII, s’anomena La Plaça. En aquest barri destaca la Plaça Major i les antigues dependències de la casa consistorial, i les restes de l’antic castell.

L'extensió de les seves vinyes, es com una alfombra que va canviant de color amb el pas de les estacions.

Vinyes a Santa Fe del Penedès

Foto premiada per Enoturisme Penedès, setembre de 2010

Vinyes en poda

Ara reposen, dormen, somnien
mentre es temps de poda,
viuen el seu cicle natural de vida
abans de tornar a iniciar la gran aventura.
...
Son dèbils com gotes de pluja
fràgils com la primera brisa del mati,
només esperen la carícia del sol
y crèixer en armonia amb la natura.
...
La muntanya de Montserrat les protegeix
banyades per una suau terra fèrtil,
per renéixer amb esplendor
i tornar a vestirse de verd primavera.
.
M.Rosa Ferré
.

Vinyes a Subirats, Alt Penedès

Subirats, Capital de la Vinya

Si feu cames per l’Ordal, hi sou. Si dineu als Casots, també. Hi sou si retrateu el palau gòticrenaixentista de la Torre-ramona. Les distàncies a Subirats són llargues; és el terme més extens de la comarca i un dels més grans de Catalunya. Subirats és format per diversos nuclis dispersos. Hi destaquen Ordal, Torre-Ramona, Lavern i Sant Pau d'Ordal, poble que, a més a més, té la capitalitat del municipi. La banda d'Ordal és la més muntanyosa. La resta del terme, principalment tocant al Pla del Penedès i Sta. Fe, més aviat planeja.

L'activitat econòmica està fonamentada en el camp i, sobretot, en la vinya i el cava, fins al punt que Subirats té la superfície conreada més gran de la comarca i el major nombre d'agricultors censats. També la restauració és una destacada activitat econòmica. El Castell de Subirats amb l'església de Sant Pere de Subirats i el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta al seu costat, és el centre històric del terme i el que dóna nom al municipi.

Subirats acull importants obres arquitectòniques: el castell de Subirats, l'església de Sant Pere o el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta. Caminant fins a la Torre-ramona, s'arriba al gran casal gòtic renaixentista, del segle XVI, i a la capella de Sant Joan Sesrovires, del segle X.

El Castell de Subirats de l'any 971, situat a 304 m d’altitud en un contrafort de la serra d’Ordal. En època de l’anomenada Marca Hispànica aquest castell era un punt fortificat d’observació cap a les terres de ponent, d’on procedien les escomeses sarraïnes. Fou plaça forta fronterera fins a mitjans del s. X.

La torre Ramona és la casa palau gòtica del s. XVI que dóna nom a tot el poble, i que encara conserva de l’antiga fortificació un mur emmerletat.És un dels pocs palaus rurals d’aquesta època que es coneixen al Penedès, potser l’únic, cosa que fa d’aquest palau una obra molt preuada per a tota la comarca.

Vinyes a Sant Cugat Sesgarrigues, Alt Penedès

Sant Cugat, el limita la carretera N-340, a la vista del nucli de “Les Cases Roges”.

El patrimoni històric i artístic de Sant Cugat ens remunta a les èpoques del neolític, la ibèrica i la romana. La història del municipi és mil•lenària. Té els seus orígens en la donació de l’any 998 feta pel vicari Bonfill, fundador de la nissaga Cervelló, al monestir de Sant Cugat del Vallès, d’unes propietats properes a la seva Torre de Ventallós, i la construcció de l’esglesiola dedicada a Sant Cugat, on avui hi ha la biblioteca del Centre Parroquial, tenim l’origen del nostre poble i la seva parròquia.

Situada ara, l’església de Sant Cugat, dintre de la demarcació de Sant Salvador i transformada aquesta en parròquia, assumí, Sant Cugat, el paper d’ajudantia d’aquella, segons es desprèn de documents del segle XIIè.

És de l’any 1188 el document, no contradit, on es cita la “Parròquia de Sant Cugat Sesgarrigues”. El primer rector de qui coneixem el nom, Jaume, la regia l’any 1200.

Els seus 800 anys d’història són un teixit de cants de joia i plors angoixats en consonància amb la història del Penedès i de tot el país. Amb un cens de 35 focs l’any 1359, per raó de les guerres del temps del rei Joan II, i les maltempsades que hom visqué, queda reduït a 16 focs en el cens de 1497, i el poble convertit en un munt de runes: era la conseqüència de la seva situació estratègica sobre el camí de Vilafranca a Barcelona.

Recuperat el país, tot i les pestes dels anys 1564 i 1589 que afectàren al poble, aquest aprofundia el seu viure de fe, com ens ho testifica l’erecció de la Confraria del Roser l’any 1580, la benedicció de la primera capella del Sant Crist el 1603, construcció del la capella de Sant Antoni, iniciada el 1611, fundació de la Confraria del Sant Crist els anys 1635-1636, amb la construcció de la nova capella de Sant Crist per la deixa que féu, el 1648, Pau Guilera. Tot i el dol que es passà per la mort d’alguns en la guerra dels segadors.

El segle XIXè, la parròquia i la resta del poble visqué l’angoixa de les invasions franceses amb les seves destruccions i morts violentes, així com la guerra dels *miquelets*. El 1836, quan amb prou dificultats hom havia anat reparat les destruccions de les forces napoleòniques, la casa rectoral fou convertida en fortificació sobre el camí, junt amb la casa de Cal Paretes, destruint-se algunes cases veïnes.

Durant el segle XIX la societat catalana es va trobar sotmesa com mai a profundes transformacions de tota mena, canvis en les seves estructures socials i econòmiques i fins en la configuració del país, en base sovint a situacions de guerra, de revolta o d’alçament d’un o altre caire. Aquest conjunt de fets van incidir fortament en les nostres indrets, desde sempre terres de pas i cruïlla de camins, al la vegada que s’hi va deixar sentir també condicionants agraris com la crisi de la fil•loxera; tots ells aspectes que van determinar la configuració del Penedès que ha arribat fins als nostres dies. 

Vinyes a l'Arboç, Baix Penedès

L'Arboç és una vila i municipi de la comarca del Baix Penedès.

El municipi és situat a la part oriental de la comarca, envoltat pel terme de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), excepte per l'oest on limita amb Banyeres del Penedès i, en un petit sector, amb Sant Jaume dels Domenys. L'enclavament de Can Vies (0,3 km²) està separat uns 1.300 m del sector principal del terme. L'enclavament és entre Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca i Santa Margarida i els Monjos, a l'Alt Penedès i a la província de Barcelona.


Els conreus tradicionals són la vinya, l'olivera, els sembrats (avui en dia en franca regressió).
La tradició folklòrica de l'Arboç és rica i variada.


El Ball de diables amb la seva famosa carretillada, el Ball de bastons, els Gegants i Nans i el drac Badalot són l'exponent de l'empenta associativa de l'Arboç, als quals s'han d'afegir l'Elenc Artístic Arbocenc, la Coral Ressò, l'Esbart Sant Julià, una penya blaugrana, una penya ciclista i un club de futbol, entre altres. Tot plegat fa de l'Arboç una vila culturalment rica, de tarannà amable amb el visitant i sempre amatent per a mantenir dempeus els puntals de la seva pròpia identitat.


Hi són tradicionals les puntes de coixí ("L'Arboç, terra de bon vi i de puntes de coixí"), que amb les d'Arenys de Mar són les de més anomenada del Principat. Fins i tot hi ha un museu, el Museu de Puntes al Coixí de l'Arboç.


La història de l'Arboç ve marcada per la seva condició de Vila Reial -no sotmesa al senyor feudal-, per la qual cosa gaudia de concessions i privilegis propis: el mercat dels dimarts data de l'any 1200, la Fira de Santa Llúcia de l'any 1230, a més de posseir un notari públic i un call jueu.
Però fent un salt en el temps, la petjada històrica que més ha colpit la història col·lectiva d'aquesta població foren els episodis protagonitzats l'any 1808 pels vilatans arbocencs a la Guerra del Francès, amb l'heroica resistència contra les tropes napoleòniques comandades pel general Chabran.

Vinyes de Jean Leon, Torrelavit, Alt Penedès

Vinyes de Jean León a Torrelavit, Alt Penedès

 Jean León va néixer a Santander (Espanya) l’any 1928 i el seu verdader nom era Ceferino Carrión. Als 19 anys, sense altre equipatge que una maleta petita, va emprendre un llarg i difícil viatge que el va portar a París, a Nova York i finalment a Hollywood. Anys més tard, la fortuna va voler que s’associés amb James Dean per crear un restaurant únic al món: La Scala a Beverly Hills.
Conegut i respectat als cercles gastronòmics i enològics, l’any 1963 va decidir emprendre l’aventura de crear el vi que duria el seu nom: Jean León.

 

El celler, situat al bell cor del Penedès, combina la tradició amb les tècniques més modernes d’elaboració i és reconegut per ser un dels primers cellers a Espanya que ha realitzat la fermentació dels vins blancs a la pròpia bóta de roure. La qualitat dels vins Jean León ha estat premiada en nombrosos tasts i competicions internacionals, cal destacar el premi concedit l’any 1993 per la publicació internacional WINE que va escollir el Jean León Cabernet Sauvignon Gran Reserva del 83 com un dels vuit millors vins del món.

Visita Jean Leon i coneix la seva fascinant història, que et portarà del glamour del Hollywood dels anys 50 fins a la tradicional zona vinícola del Penedès.

CELLER JEAN LEON
Pago Jean León
08775 Torrelavit, (Barcelona)
Espanya
Tel: +34 93 899 5512 mail: jeanleon@jeanleon.com

Vinyes a l'Esglèsia de Sant Pere d'Avinyó, Alt Penedès

Vinyes a l'Esglèsia de Sant Pere d'Avinyò, Avinyonet del Penedès

.

Avinyonet era poble de reialenc, si bé en el seu terme hi havia diversos alous eclesiàstics, però sense cap jurisdicció ni civil ni criminal. Al segle X Avinyonet pertanyia al terme de l'urbs o castell d'Olèrdola.

El castell d'Avinyó, de domini comtal, era encomanat a Màger de Gurb i, al seu redós, s'hi bastí l'esglesiola de Sant Pere, consagrada pel bisbe Vives (975-995).

El monestir de Sant Cugat del Vallès hi posseïa un alou abans de l'any 1002, data en què Màger ja havia mort. Ramon Berenguer I, mort el 1035, ordenà en el seu testament que fossin restituïts a la seu de Barcelona i a Sant Cugat del Vallès els alous del castell d'Avinyó.

L'any 1156 Ramon Berenguer IV donà a Berenguer d'Avinyó el puig d'Avinyó, amb l'obligació de reconstruir el castell i edificar-hi cases. Alfons I, el 1193, donà el castell, la vila i la parròquia d'Avinyó a Guillem de la Granada, el qual, en morir, l'any 1200, el concedí al monestir de Poblet, no sense la reclamació dels templers, que es consideraven hereus de Guillem de la Granada.

Malgrat les diverses cessions i fins i tot l'empenyorament a la Pia Almoina de Barcelona, aquest terme casteller contiuà essent de patrimoni reial fins a l'extinció del feudalisme.

Vinyes al peu de Sant Sebastià dels Gorgs, Alt Penedès

Vinyes al peu del Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, Avinyonet,

L'indret dels Gorgs és esmentat per primer cop l'any 976, mentre que l'església de Sant Sebastià no es troba fins el 1024, en una donació de terres al seu favor. En el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona, es fan diverses donacions a Sant Sebastià, i alhora disposa que s'establissin en aquest lloc quatre monjos.

Hom desconeix la data exacta de la consagració de l'església i de l'inici de la vida monàstica, però en tot cas ja funcionava el 1043, essent el monestir més important d'aquest territori. Tot i això l'èxit de l'empresa no fou l'esperat, ja que el 1052 Sant Sebastià esdevè priorat, depenent de Sant Víctor de Marsella, cosa que es va fer efectiva el 1059.

L'edifici es va anar deteriorant i es van haver de fer obres al segle XIV i al 1606. Ja en aquesta època Sant Sebastià havia esdevingut una simple propietat que es llogava a pagesos de la comarca. El 1820 fou secularitzat i el lloc fou subhastat, excepte l'església que va passar a considerar-se un annex de la d'Avinyonet. Darrerament s'hi ha fet obres de consolidació i restauració.

L'antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs centra el poble del mateix nom, entre Sant Sadurní d'Anoia i Vilafranca del Penedès

Vinyes d'hivern a Subirats, Alt Penedès

Vinyes a Can Batista, Subirats un dia de pluja.

Els primers assentaments al municipi de subirats són antiquíssims, probablement anteriors al neolític. 

Els assentaments íbers són els primers que esdevenen estables i importants. Els seguirà l'etapa romana i visigoda fins a l'entrada dels sarraïns al segle VIII. No fou fins dos-cents anys més tard que la plana es repoblà de nou. El primer foratge data de 1358 i diu que el Castell de Subirats pertany a Ramon de Riu-sec i s'hi compten 142 focs que equivalen a 639 habitants.

Al segle XV hi hagué una reducció de la població a la meitat degut a les epidèmies i a l'emigració cap al regne de València i Mallorca. Fins al segle XVII hi ha poca informació degut a la pèrdua d'arxius durant la Guerra Civil. Se sap que hi hagué moltes morts degut a la guerra de successió.

L'any 1764 la Parròquia de Sant Sadurní de Subirats es va separar del municipi, passant-se a dir Sant Sadurní d'Anoia. Novament la guerra del francès suposà una important davallada demogràfica per al municipi. Al Segle XIX és quan els pobles creixen més i adopten l'actual fisonomia. L'any 1887 Subirats va assolir els 3194 habitants.

L'envestida de la fil.loxera, al contrari del que es pot pensar, no va fer minvar gaire la població i no fou fins la Guerra Civil que es constata una nova davallada demogràfica. Amb l'arribada de la democràcia i sobretot a partir dels anys noranta, el municipi experimenta un creixement general de la població.

La vinya vermella d'Aiguaviva, Baix Penedès

Aiguaviva, El Baix Penedès

El Montmell, situat a la part nord del Baix Penedès, el seu terme municipal ocupa 72,58 Km². És el més extens de la comarca i està majorment ocupat per boscos i garriga. Limita al nord amb Torrelles de Foix, Pontons i Sant Martí Sarroca; al sud amb la Bisbal del Penedès; a l'est amb Sant Jaume dels Domenys i Castellví de la Marca, i a l'oest amb Aiguamúrcia, Vila-rodona i Rodonyà.

Aiguaviva es tracta d'un dels indrets més bonics del terme. La font Major i la del Lleó omplen la gran bassa que en temps passats permetia el funcionament d'un molí de cereals i les seves magnífiques vinyes de colors cambiants amb les estacions.

Vinyes a Can Batista, Subirats, Alt Penedès

Vinyes a Can Batista (Subirats) desprès d'una gran tormenta
i una vegada relitzada la verema.

Els primers assentaments al municipi de Subirats són antiquíssims, probablement anteriors al neolític. Els assentaments íbers són els primers que esdevenen estables i importants. Els seguirà l'etapa romana i visigoda fins a l'entrada dels sarraïns al segle VIII. No fou fins dos-cents anys més tard que la plana es repoblà de nou.

El primer foratge data de 1358 i diu que el Castell de Subirats pertany a Ramon de Riu-sec i s'hi compten 142 focs que equivalen a 639 habitants. Al segle XV hi hagué una reducció de la població a la meitat degut a les epidèmies i a l'emigració cap al regne de València i Mallorca. Fins al segle XVII hi ha poca informació degut a la pèrdua d'arxius durant la Guerra Civil.

Se sap que hi hagué moltes morts degut a la guerra de successió. L'any 1764 la Parròquia de Sant Sadurní de Subirats es va separar del municipi, passant-se a dir Sant Sadurní d'Anoia. Novament la guerra del francès suposà una important davallada demogràfica per al municipi. Al Segle XIX és quan els pobles creixen més i adopten l'actual fisonomia. L'any 1887 Subirats va assolir els 3194 habitants.

L'envestida de la fil·loxera, al contrari del que es pot pensar, no va fer minvar gaire la població i no fou fins la Guerra Civil que es constata una nova davallada demogràfica. Amb l'arribada de la democràcia i sobretot a partir dels anys noranta, el municipi experimenta un creixement general de la població.

Vinyes al peu del cementiri de Lavern, Alt Penedès

Lavern, Alt Penedès

A un quilòmetre al nord-oest del poble de Lavern, prop de la riera Lavernó i de la carretera de Sant Sadurní, es troba l'església de Sant Pere de Lavern, completament aïllada i envoltada de terres de conreu.

L'església i la rectoria foren saquejades al 1936 i va desaparèixer pràcticament tot el seu patrimoni artístic (orfebreria i ornamentació), encara que sortosament es va poder salvar una bona part del seu fons documental.

L'església actual, d'estil neoromànic, fou edificada entre els anys 1912 i 1915, al mateix lloc on fins aleshores hi havia una església d'origen romànic esmentada ja el 1152, que fou completament enderrocada i de la qual es van aprofitar, sobretot, carreus de pedra tallada, alguns dels quals amb marques de picapedrer, per bastir l'actual.

Al costat mateix, coexisteix el cementiri, situat al peu de les vinyes que es mostren a la imatge.

Masia la Granja, envoltada de vinyes, La Granada del Penedès

Masia "La Granja" envoltada de vinyes, a Puigdàlber. Habitatge agrícola.
.

Puigdàlber és el municipi més petit del Principat, amb 380 habitants.

 A Puigdàlber, la vinya i la posterior manipulació del raïm
es fa amb la mateixa destresa que a la resta de la comarca.
Puigdàlber, amb només 0,4 km², és el municipi més petit
de la comarca de l'Alt Penedès i de Catalunya.

L’extensió del conreu de la vinya al Penedès en va afavorir el creixement.

Té tradició l’elaboració de canyís a partir de canyes i bruc.
.

El terme és drenat per rieres del Romaní i de la Serra,

afluents de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs.

El nucli de Puigdàlber es troba a 239 metres d'altitud, a la vora de la riera de la Serra.

 .

De les 40 ha. que comprèn el terme, n'hi ha 35 conreades totes elles de secà.

El 63% d'aquests conreus corresponen a vinyes,

en la seva majoria de les varietats macabeu i xarel•lo

i en menor proporció parellada i varietats negres,

 i el 20% esporàdicament als cereals.

Com a la major part del Penedès,

 s'hi troben alguns camps amb arbres fruiters.

Vinyes al peu de la Masia Estalella, La Múnia, Alt Penedès

Vinyes al peu de la Masia Estalella al poble de La Múnia,

Municipi de Castellvi de la Marca. Alt Penedès.

.

Per un document del 28 d'abril de 1221, sabem que

el lloc d'Estalella era propietat del donzell Bernat de Barberà

i que en una masoveria hi vivia un llinatge cognominat Roig.

Es una important Masia situada d'alt d'un petit monticle de

208 metres d'alçada, situat a tocar l'antic camí ral i envoltada

de terres de conreu.

.

A mitjs del segle XIX era propietat del llinatge Almirall

de Vilafranca del Penedès, sortit de ca l'Almirall

de Puigdespí de Les Conilleres. L'actual propietari, el

Sr. Joan Almirall i Delme, es un descendent d'aquesta

nissaga castellvinenca d'arrels molt antigues.

.

Actualment es conserva al celler una arcada escarsera

de pedra amb les arestes treballades que sembla del segle XVI

i la resta del celler cobert amb arcs diafragma i portal de pedra.

També hi ha una finestra amb un festejador

.

Dades d'un llibre del Municipi del 1999.

Globus sobre les vinyes de Vilafranca del Penedès

Globus "El Penedès", sobre les vinyes de macabeu, 

del Camp Gran de la Família Mascaró.

Al fons la muntanya de Sant Pau.

Barri de les Clotes.

Un diumenge d'octubre de 2010
a les 8 del matí.

Vilafranca del Penedès.

Vinyes a Subirats, Alt Penedès

Vinyes al peu del Castell de Subirats i Montserrat al fons.

El castell porta la història de tot municipi.

Aquest històric castell, del qual en podem dir

que és el que té més antiguitat

documental del Penedès,

 es remunta a l'any 917.

Al costat s'inclou el Santuari de la

Mare de Déu de Fontsanta.

Subirats es un Municipi vinícola i es el

Terme Municipal més gran del Penedès.

VEREMA AL BAIX PENEDÈS

Verema a Aiguaviva, Baix Penedès. Octubre 2010.

Es tracta d'un dels indrets més bonics del terme de El Montmell.

La font Major i la del Lleó omplen la gran bassa,

que en temps passats permetia el funcionament d'un molí de cereals.

ESPORT A LES VINYES

Esport a Les vinyes de Raventós Blanc.

Vinya del Llac. Xarel.lo.

La finca de la Família data de 1497 i consta de 90ha.

de vinyes i boscos a Sant Sadurní d'Anoia.

Josep M. Raventós Blanc va ser el fundador.